Tag Archives: spirit

Programa #6: Sabem què escoltem?

Podcast del programa: 33 revolucions 9/11/2012

Avui la cosa va d’orígens. No parlarem però, com en setmanes anteriors, del naixement de nous moviments musicals o de peces pioneres en un o altre estil. Mirarem de descobrir més aviat quins són els veritables orígens d’alguns grups i cançons que el temps, el desconeixement, o la manca d’interès ens han fet oblidar, o fins i tot ens han impedit conèixer.

♫ GENESIS

Iniciem el viatge – no podia ser d’altra manera -, per “Genesis”, però potser no pels Genesis que tots coneixem. Començarem si us sembla, ballant amb el cavaller il·luminat per la llum de la lluna…

Genesis – Dancing With The Moonlit Knight (1973)

“Dancing with the Moonlit Knight” és la primera cançó de l’àlbum Selling England by the Pound (1973) del que llavors era Genesis-2un grup de rock progressiu anomenat Genesis. La lletra amaga és una crítica a la societat anglesa del moment, i traspua certa melangia per una perduda i “antiga Anglaterra”.

Genesis va començar la seva trajectòria a mitjans dels anys 60 després de la unió de dues bandes escolars: els Garden Wall, en que es trobaven el cantant Peter Gabriel i el teclista Tony Banks, y “Anon”, formació composada pel guitarrista y cantant Anthony Phillips, i el baixista, guitarra i vocalista Michael Rutherford. Aquests quatre personatges, juntament amb el bateria Chris Stewart s’uniren amb el productor Jonathan King; rebatejant-se com a Genesis.

Després d’un parell de LP’s sense massa repercussió, es produïren alguns canvis a la banda, que culminarien amb l’entrada del guitarra Steve Hackett i del bateria Phil Collins, que col·laboraren en la gravació del seu 3r LP, “Nursery Cryme” (1971). Després arribarien treballs com “Foxtrot” (1972) o “Genesis Live” (1973), a més del “Selling England by the pound”.

♫ AEROSMITH

Torn ara per una banda, sorgida a l’inici de la dècada dels 70 a Sunapee (New Hampshire), també amb un estil força menys comercial que el que els ha caracteritzat els darrers anys –  tot i mantenir el gruix de la seva formació -, i que va saber sobreposar-se al despreci inicial dels crítics de l’època, que els comparava amb un fluix reflex dels  Rolling Stones, convertint-se per mèrits propis en una de las bandes de rock amb més èxit comercial de la historia…

Aerosmith – Dream On (1973)

Aerosmith neix després de trobar-se Steven Tyler (nascut el 1948 a NY) i Joe Perry (nascut dos anys més tard a Boston) a la botiga de gelats en que treballava Perry, que tocava llavors en un grup anomenat The Jam Band, amb el baixista Tom Hamilton. Amb la incorporació de Tyler, el guitarrista Brad Whitford i el bateria Joey Kramer, els Jam Band es convertiren en Aerosmith. La banda es traslladà a Boston on, després de destacar en diverses actuacions en directe en pubs de la zona, aconseguiren firmar amb la CBS.

Aerosmith_1973

El 1973 presentaren el seu primer LP homònim que contenia el tema “Dream on”. Poc a poc s’anaven fent un nom en el món del Rock, especialment amb les seves actuacions com a teloners dels Kinks o  Mott The Hoople. En 1974 publicaren el seu segon disc gran “Get your wings”, però la seva consolidació definitiva vindria de la mà del gran “Toys in the attic” (1975), un extraordinari àlbum marcat per temes com “Walk this way”, “Sweet emotion”, “Toys in the attic” o “Uncle Salty”. L’èxit va provocar precisament la reedició del seu primer single, “Dream on”.

♫ FACES

I malgrat que pugueu pensar el contrari, qui ens visita ara no ha esta sempre una víctima de la música disco més comercial, ni un titella productor de música per a radio-fórmules, ni un oportunista que gràcies a la fama ha pogut permetre’s  treballs o col·laboracions de dubtosa reputació musical. O com a mínim no sempre va ser així…

Faces – Stay With Me (1971)

Rod Stewart (Londres, 1945) és sense dubte un dels grans personatges sorgits del panorama musical britànic els anys 60 i 70. Després d’intentar-ho amb diverses formacions, finalment s’uniria el 1966 a la banda de l’ex-Yardbirds, Jeff Beck, on coincidiria amb el guitarra Ron Wood. Després de la ruptura del grup, Rod Stewart acceptaria unir-se als Small Faces (juntament amb Ron Wood) quan Steve Marriott va decidir deixar-los per formar Humble Pie.

Els Small Faces passaren llavors a anomenar-se només Faces, i tocarien una música amb arrels rock allunyada del so més psicodèlic dels Small Faces amb el segell Inmediate. “First Step” (1970) fou el seu primer treball amb Stewart y Wood. L’any següent publicarien “Long Player” (1971), que contenia “Say with me”, a més d’una versió en viu del “Maybe I’m amazed” de Paul McCartney. En la carrera paral·lela que ja havia engegat Stewart en solitari, el seu LP més destacat (#1 al Regne Unit i EEUU) seria “Every Picture Tells a Story” (1971), amb el grandíssim tema  “Maggie May”.

L’èxit de Rod Stewart en solitari perjudicaria la relació amb la resta de membres dels Faces, fet que duria a la publicació del seu darrer disc “Ooh La La” (1973). A partir de llavors Stewart es centraria en la seva carrera en solitari mentre que Wood s’uniria als Rolling Stones el 1975.

♫ ROY ORBISON

I d’una estrella que es va anar apagant, a una de rutilant: un dels grans personatges de la música pop-rock de la història, tot i que potser els temes que més ens sonen d’ell no sigui pas els que més justícia li fan. Estem parlant de Roy Orbison (si, el de “Pretty Woman”). Aquí però, us deixo un blues, que ens parla d’una dona que no sabem si serà maca o no, però sí és una mica mesquina…

Roy Orbison – Mean Woman Blues (1963)

Un tema gravat inicialment per Elvis Presley el 1957 com a part de la banda sonora del seu film Loving You, que el 1963 seria re-gravat com a 45 revolucions per Orbison.

Orbison (nascut un dia de Sant Jordi de 1936 a Vernon, Texas) tenia una veu penetrant que explotava amb tristos relats de desamor. Inicià la seva carrera musical a finals dels ‘50 per a la mítica Sun Records, on gravaria el seu primer senzill, “Ooby Dooby”, un tema rockabilly. El seu talent compositiu el dugué a centrar-se en l’escriptura de temes més pop (balades especialment), sense perdre les seves arrels més rock, per a la Acuff-Rose Music. El 1960 signaria amb Monument Records com a compositor i cantant.

La seva popularitat va disparar-se amb la publicació de “Only The Lonely”, tema rebutjat per Elvis i els Everly Brothers que el dugué a dalt de tot de les llistes d’èxits l’any 1964, el de major auge de la British Invasion  als Estats Units, fent d’ Orbison un de los pocs artistes nord-americans en competir en vendes amb gent com els Beatles, a qui havia fet de teloner en la seva gira anglesa un any abans.

♫ BADFINGER

I ens trobem ara amb el grup responsable d’un tema que NO és de Harry Nilsson, ni molt menys de Mariah Carey… Malgrat que gairebé tothom coneix la balada “Without you” per una d’aquestes dues versions, poca gent sap que els seus autors originals eren els magnífics Badfinger, un grup de power pop y pop-rock amb influències dels Beatles, que gravaria els seus millors treballs a Apple, segell propietat dels Fab Four…

Badfinger – Without You (1970)

Editada dincs el seu àlbum “No Dice” (1970) ha arribat a ser versionada per més de 180 artistes, essent les covers de Harry Nilsson (1971) i Mariah Carey (1994) les més conegudes. La banda, derivada d’un grup de pop anomenat The Iveys, estava integrat pel cantant, guitarrista i teclista Pete Ham, el vocalista i baixista Tom Evans, el guitarrista Joey Mollan i el bateria Mike Gibbins. Un cop van signar per Apple, adoptaren el nom de Badfinger.

♫ BEE GEES

I ara una metamorfosi: la que va anar fent evolucionar aquest grup de les cançons de creació pop, a voltes barroca, altres psicodèlica, i sempre melòdica, en temes que contenien armonies a tres veus i una acurada sensibilitat en les composicions… Fins que van veure’s contagiats – i van arribar a contagiar ells mateixos – per una febre que afectaria a més d’una generació a les pistes de ball de fa 30 o 40 anys.  The change is Made. Un canvi en tota regla:

Bee Gees – The Change Is Made (1968)

The-Bee-GeesEren tres germans, nascuts a Anglaterra, tot i que els seus pares es traslladaren a Austràlia a finals dels ’50: el cantant, guitarrista i principal compositor Barry Gibb i els bessons Robin Gibb i Maurice Gibb, que s’iniciaren com a grup infantil a Manchester sota el nom de Blue Cats el 1955. Després del seu primer èxit en terres australianes amb el LP “Spicks and specks” (1966), tornaren al Regne Unit en ple regat dels omnipresents Beatles.

El seu primer disc editat a Gran Bretanya fou “The Bee Gees 1St” (1967), un gran àlbum debut. Publicarien posteriorment el magistral “Horizontal” (1968), un LP de música psicodèlica que continuaria amb discos essencials com “Idea” (1968) o el doble “Odessa” (1969), el meu favorit.

♫ SPIRIT

Pareu bé l’orella , i digueu-me si el següent tall de 1967 no us recorda a algun tema molt, molt famós, que seria gravat només dos anys més tard…

Spirit – Taurus (1968)

Què? Sonava o no sonava com Stairway to Heaven? O més aviat el tema de Led Zeppelin sonava com aquest “Taurus” (del que us he deixat una versió en directe gravada uns anys més tard que l’original d’estudi). “Taurus” es un tema instrumental del grup Spirit, inclòs en l’homònim àlbum debut de 1968.

Composada pel cantant i guitarrista Randy California, sembla evident – tot i que mai no ha estat reconegut oficialment – que Jimmy Page va inspirar-se en alguns passatges de guitarra d’aquest “Taurus” per composar Stairway to Heaven. Els Zeppelin feien de teloners de Spirit en aquella època, pel que no hi ha dubte sobre el fet que que els Led Zep havien sentit el tema… En tot cas, sempre m’ha fet molta ràbia que en aquest cas es vulgui “tacar” (per no emprar una expressió més forta) el nom dels Zeppelin parlant de “còpia” quan el que jo hi veig és “inspiració”.

La formació original incloïa a més de Randy California, Mark Andes (baix) i Jay Ferguson (veu i percussió). Amb l’afegitó del padrastre d’en Randy Ed Cassidy (bateria), i el teclat de John Locke el nou grup s’anomenaria Spirits Rebellious, escurçat poc després a Spirit. Se’ls arribaria a oferir poder actuar abans de Hendric al festival de Woodstock de 1969, però la seva discogràfica els recomanà que se centressin en el tour promocional del seu tercer àlbum, doncs creien que l’event no tindria massa repercussió. Epic Fail.

♫ CHICAGO

Tornem ara al terreny dels grups que no sonaven en els seus orígens com ho han acabat fent més endavant quan, fins i tot, ha arribat a assolir l’èxit comercial i el reconeixement del gran públic. És el cas d’aquest grup de Chicago creat l’any 67 sota el nom de Chicago Transit Authority. Ens juguem a més, ara que parlàvem de Stairway to heaven, la carta de les lletres enigmàtiques obertes a tot tipus de suspicàcies i hipòtesis sobre el seu significat…

Chicago – 25 Or 6 To 4 (1969)

El seu so, influït per bandes como Blood, Sweat & Tears o Electric Flag, fusionaria rock amb jazz, soul, funk o fins i tot música clàssica. Retallant el nom a Chicago per problemes legals, signarien amb Columbia, amb qui publicarien el seu LP debut “Chicago Transit Authority” (1969), un dels seus millor treballs.

“25 or 6 to 4”, escrita per Robert Lamm pel seu segon àlbum, Chicago (1970), comptava amb Peter Cetera a la veu. S’ha especulat molt sobre la relació de la lletra amb les drogues, tot i que el propi Lamm aclariria que el títol era “només una referència a un moment del dia”, i que el tema parla “d’escriure una cançó”, i no amaga pas res místic. Faria referència doncs a les 3:35 AM (or 3:34 AM), que coincidiria amb els 25 (o 26) minuts per les 4 AM.

♫ IAN DURY

I potser no és seu l’origen d’aquest lema, però ens venia de gust ara escoltar, si més no, qui va popularitzar una cançó amb un tema que segur que us sona…

Ian Dury – Sex & Drugs & Rock & Roll

Ian Dury va néixer a el 1942 a Upminster, Essex. De petit va patir la polio, fet que condicionà el seu físic. A principis dels ‘70 participaria en diversos projectes de “pub-rock” fins a publicar el seu primer  hasta publicar el seu primer àlbum com a Ian Dury – que el duria de gira amb gent com Elvis Costello o Nick Lowe -, seria “New Boots and Panties!” (1977), disc eclèctic (rock’n’roll, pop, new wave, music hall…) i simpàtic (el sentit de l’humor de Dury era notori), que es convertiria en un gran èxit al Regne Unit amb temes com “Sweet Gene Vincent” o “Wake up and make Love to me”.  Fora del LP i en format single, s’editarien singles com “What a Waste” o aquest mític “Sex and drugs and rock’n’roll”

♫ THE SUGARHILL GANG

Tanquem aquest programa-post  amb un darrer exercici de “justícia musical” com la que hem practicat en els cas del “Without You” dels Badfinger, però encara més escandalós, perquè qui “perpetra la versió” de part del tema dels Sugarhill Gang que escoltarem ara són ni més ni menys – respireu fons… -: Les Ketchup i el seu “Aserejé”. Sí amics, aquell empapussament vocal que es perpetrava en aquest tema “modern” estava inspirat en aquest “Rappers Delight”….

The Sugarhill Gang – Rapper’s Delight (1979)

Bona música, i que la nit no us confongui…

PALYLIST:

  1. Genesis – Dancing With The Moonlit Knight (1973)
  2. Aerosmith – Dream On (1973)
  3. Faces – Stay With Me (1971)
  4. Roy Orbison – Mean Woman Blues (1963)
  5. Badfinger – Without You (1970)
  6. Bee Gees – The Change Is Made (1968)
  7. Spirit – Taurus (Live) (1968)
  8. Chicago – 25 Or 6 To 4 (1970)
  9. Ian Dury – Sex & Drugs & Rock & Roll (1977)
  10. The Sugarhill Gang – Rapper’s Delight (1979)

Deixa un comentari

Filed under General